dissabte, 25 de maig de 2013

#sagradaocupacio


Professors interins i interines han ocupat, fa 2 hores, la Cripta de la Sagrada Família contra la LOMCE, contra la LEC i contra el Decret de Plantilles. Necessiten suport aquest cap de setmana !

dijous, 9 de maig de 2013

Avui, vaga !



Els moviments ciutadadans de protesta contra les retallades i contra les reformes legals en tots els àmbits de l'actual reestructuració del nostre sistema socioeconòmic (altrament dit "la crisi") xoquen contra la pròpia força de l'estat que porta a terme aquesta reforma, però també ho fan contra els mecanismes tradicionals de protesta ciutadana i de defensa laboral (altrament dit "els sindicats").

Aquesta vaga, doncs, és un exemple d'aquesta discronia. Durant la setmana de protestes estatals d'educació, al voltant de la festivitat de Sant Jordi, amb la tancada #25aprenelteucentre i la manifestació del 28 d'abril (tot plegat, passat per aigua) no apareixia en les programacions de lluita la convocatòria d'avui. D'on ha sortit, doncs?

No és res més que una de tantes tensions internes entre assemblees, MUCEs i sindicats. La base d'aquesta situació rau en dues doctrines de presió social: 1 - Els que pensen que la vaga és la principal eina de lluita laboral. 2 - Els que opinen que altres estratègies poden tenir aquesta funció: boicots a activitats educatives, tancades, samarretes, diades, etc. La vaga és, en efecte, el lloc comú de totes les protestes. En aquest moment, però, és un recurs desgastat i poc adaptat a la mentalitat dels treballadors, privats i públics. No ha de ser bandejat, però no podem negar que ara per ara no és el millor dels recursos. No oblidem, a més, que el sector de l'ensenyament públic no és ni productiu (no afecta als guanys de ningú) ni veritablement funcional (no afecta perdre hores d'educació a l'escola actualment, segons la opinió de part de la població).

Fem vaga avui. Els docents i les famílies que vulguin i puguin ho faran: és un posicionament clar contra les retallades i contra la LOMCE. No deixem, però, de pensar en altres alternatives no només de lluita sinó també en propostes de construcció de recursos socials i ciutadans autogestionats pels propis usuaris, i també en espais de reflexió i informació, que ens eduquin com a ciutadans i ciutadanes responsables (cooperatives, associacions, ampas, grups de treball escolar i interescolars, ateneus populars, etc.). La feina que no ha fet l'estat fins ara l'ha de fer el poble; i ens en queda molta encara per fer !